La prova de la durabilitat de les etiquetes químiques implica bàsicament simular les tensions físiques, químiques i ambientals que poden patir durant l'emmagatzematge, el transport i l'ús. S'utilitzen una sèrie de proves estandarditzades per verificar si l'etiqueta pot mantenir una informació clara, sense taques i sense esvair durant tota la seva vida útil. Els següents són mètodes i estàndards de prova específics i accionables:
I. Prova de resistència química: verificació de la resistència als dissolvents i a la corrosió
Aquesta és una de les proves més crítiques, assegurant que l'etiqueta roman intacta després del contacte amb productes químics.
Mètode de prova: exposar les mostres d'etiquetes a productes químics habituals (com ara alcohol, acetona, àcids diluïts, àlcalis diluïts, oli de màquina, etc.) mitjançant un mètode d'immersió o un mètode de neteja.
El temps d'immersió acostuma a ser de 24 hores o més, i el nombre de cicles de neteja s'estableix segons els estàndards (p. ex., 50 cicles de fregament d'anada i tornada).
Indicadors d'avaluació: si es produeix decoloració, inflor, butllofes, text borrós, descamació de tinta o pèrdua d'adherència.
Estàndards de referència:
ASTM D1308 (Efecte d'una sola gota de líquid sobre un recobriment)
ISO 1518 (Determinació de la resistència a líquids en pintures i vernissos)
